22 d’abr. 2018

Sexpreading no és sexting


Saps què volen dir les paraules que acompanyen les imatges? Pots consultar-ho en la guia Desconnecta’t de la violència en xarxes, elaborada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Però hi ha altres termes que també són importants. Per exemple, sexpreading, confós sovint amb el sexting. Ens aclareixes la confusió? La Lore et pot ajudar. I ja que t’hi poses, pots explicar també el mansplaining i el manspreading? T'ha passat alguna vegada?

15 d’abr. 2018

Yes, We Fuck! again

El documental dirigit per Antonio Centeno i Raúl de la Morena, Yes, We Fuck!, té un títol buscadament provocador que mostra la sexualitat de persones amb diversitat funcional. El projecte es va finançar amb micromecenatge i mostra 5 històries reals on el sexe esdevé un arma no sols de plaer, sinó també política perquè defensa la llibertat i els drets individuals i col·lectius de les persones.
El documental teixeix aliances amb altres col·lectius que treballen qüestions vinculades al cos i a la sexualitat (transfeminisme, LGTB, queer, intersex...). I, com diuen els autors mateixos: “L'estratègia passa per mostrar històries reals amb imatges explícites que revelen a les persones amb diversitat funcional com a éssers sexuals i sexuats, com a cossos desitjants i desitjables que trenquen la idea de normalitat i ens interpel·len sobre com entenem el desig, el plaer i la bellesa.”
Miriam va en cadira de rodes i ens obri les portes de sa casa per a ensenyar-nos la història d’amor i de sexe amb Pama, la seua parella índia. Mertxe és una dona cega que sempre ha estat interessada en la sexualitat i el feminisme, i decideix assistir a un taller sobre ejaculació femenina que imparteix Kani, un xic trans. Un grup de joves amb diversitat intel·lectual parlen entre ells sobre els seus gustos, pràctiques i inquietuds sexuals i, paral·lelament, pares i mares expliquen com han influït en la vida sexuals dels seus fills i filles.
Soledad Arnau és també una de les protagonistes del documental. Té una discapacitat del 85% i necessita assistència per a banyar-se, vestir-se, menjar, etc. Les seues mans estan doblegades i no tenen mobilitat, però amb l’ajuda del seu assistent sexual Teo fa poc de temps que ha pogut tocar-se per primera vegada a ella mateixa. “Mai havia experimentat la sensació de tocar-me. Em va semblar preciós: els meus dits podien agafar-me el mugró, i vaig poder ficar les mans davall les bragues. Va ser un momentàs de plaer amb mi mateixa”. Soledad comenta en aquesta entrevista que havia tingut parelles sexuals, “No obstant això, la diferència està que, quan ho faig amb ells, és una experiència compartida; amb Teo com a assistent sexual, fou exclusivament el meu moment, i va ser preciós.

Sole explica que l’assistència és un suport humà perquè una persona amb diversitat funcional puga viure de manera independent en l’àmbit sexual. “Per a mi”, comenta, “és una ferramenta humana per a exercir el meu dret a l’exploració i al coneixement del meu cos, i arribar a l’autoerotisme, o ajudar a concretar una relació sexual entre dues persones, per exemple, amb mobilitat reduïda.” L’assistent sexual no intervé activament en l’acte sexual, sinó que agafa les mans de la Sole i les porta on ella vol.

11 d’abr. 2018

Drags kings a Venus Boyz



Hi ha una masculinitat o una feminitat “autèntiques”? La filòsofa Judith Butler explica que el gènere no és natural ni ve de sèrie sinó que es tracta d'un guió que ens posen davant només nàixer. Abans fins i tot del naixement, ja està construït el decorat -i la roba, el bressol, el carro, l’habitació... tenen els colors del gènere assignat. Les persones representem aquesta obra de teatre sense saber que estem actuant, i sense adonar-nos que podem canviar el guió si no ens acomoda.

Una drag king és una dona conscient de la teatralitat de la masculinitat que juga amb el gènere fent un espectacle en un club o en un escenari. Les drag kings que apareixen en el documental Venus Boyz parodien els estereotips i les estratègies de poder masculines per a mostrar que la masculinitat és una representació on només es necessita maquillatge i uns pelets a la barba, capacitat d’observació i ganes d’experimentar. Mildred representa a la perfecció el seu cantant favorit Dréd. Mo B Dick ens mostra el binarisme vestint una part del seu cos d'home i l’altra, de dona. Del La Grace Volcano fotografia la diversitat i ens explica que des que ha decidit usar pronoms masculins se li permet socialment expressar l’agressivitat i, fins i tot les amigues, el tracten diferent perquè en el guió de teatre de les dones està escrit que han de complaure i servir els hòmens. 

Diane Torr, a banda d’actuar, organitza tallers on ensenya les dones el guió de la masculinitat: les instrueix en la manera masculina d’ocupar l’espai, de mirar al seu voltant, de relacionar-se, de protegir-se... Les dones caminen amb passes curtes, sovint amb sabates incòmodes, miren el món amb curiositat i desig de transmetre... Els hòmens són més reservats i esperen que el món vaja a ells; quan caminen, cada tros de terra els pertany... Torr es vesteix sovint d’home i passeja per la ciutat, i la gent la respecta més i l’escolta amb atenció quan sembla un baró. La masculinitat tradicional dóna autoritat als hòmens pel simple fet de nàixer amb uns genitals masculins, i en lleva a les dones.

Per què et sents un home? Per què et sents dona? Què és ser masculí? I ser femenina? No seria fantàstic que poguérem ser masculines o femenins sense seguir cap guió establert? 

La transgressió és una potencialitat de les persones humanes. La proposta és que comencem a obrir els gèneres i improvisem altres papers. Esteu segurs/es que el millor, i més divertit, és repetir sempre els mateixos diàlegs? 

Aquesta entrada és una versió, una mica escurçada de Transgèneres. En el post Marimacho podeu trobar més informació.



Fragment del documental Venus Boyz (Gabriel Baur, 2001)

Traducció al català d'alguns fragments del documental.

Dréd performant-se from Baubo on Vimeo.

30 de març 2018

Pol Galofre a la VII Vesprada Diversa

L'activista trans Pol Galofre ens visitarà en la VII Vesprada Diversa que tindrà lloc al l'IES Isabel de Villena aquesta primavera 2018. Ací teniu un tast de les seues interessantíssimes reflexions.

Vídeo "Este chico sufrió el machismo en sus carnes. Descubre su historia" (2017), on Galofre explica la seua vivència de la transsexualitat i de la masculinitat.



També recomanem la lectura del text següent:

Passar, que complicat! Pol Galofre Molero

"Que pervers. Si no estic constantment sortint de l’armari sento que amago una part vital de mi, i és que jo no sóc un noi cis. Ni ho vull ser.

Però tornem al “passar”. Ha sigut un camí molt llarg, cadascú té els seus processos, i jo sóc lent. Però aquesta lentitud m’ha permès parar i observar. Observar els meus canvis però també els canvis de la resta de gent cap a mi, que són els que trobo més interessants.

El primer canvi va ser quan vaig passar de ser un objecte del desig masculí a un igual. De sobte em vaig adonar que portava tota la vida amb una motxilla carregada a les espatlles plena de por. Una por que de forma més o menys conscient hem sentit totes les persones que hem estat socialitzades com a dones, i aquelles que són reconegudes com a tal. Una por sistèmica que donem per fet. Tan sistèmica que jo (fins i tot sent feminista) no vaig ser capaç de reconèixer en mi fins que no me’n vaig desfer. Fins al dia que se’m va acostar un tio pel carrer a xerrar i per a ell entre els dos no hi havia cap forma de relació sexual possible. L’apropament va ser d’igual a igual.

Ho vaig trobar insòlit. Per un cantó em va fascinar, em va encantar. Era un reconeixement molt fort de la meva transició, de la imatge que volia donar de mi mateix. Per un altre em va alarmar. Com podia ser que portés aquell sac tan pesat a sobre i no me n’adonés? Quan assimilat tenia que havia de portar les defenses sempre en guàrdia? De qui era culpa? Era culpa del tio que m’havia tocat els pits en mig dels túnels del metro en l’adolescència? Dels que m’havien ensenyat les seves polles pel carrer? Era culpa del capullo que em va agredir quan tenia 11 anys? Sense aquestes experiències, portaria la mateixa motxilla? Hi ha algú que no hagi tingut experiències similars a aquestes? Parlo amb ma mare i m’explica les vegades que li han tocat el cul en públic: al bus, al cinema, etc. Ho diu com si res, li treu tot el ferro a l’assumpte, però en té molt, de ferro. Penso en les vegades que no m’explica. La meva germana calla. Ella en té, d’aquestes històries? Quant de mal li han fet? Com d’enterrades estan que no pot ni mencionar-les? Les ha oblidades? Jo vaig oblidar el capullo durant 9 anys.

Ara ja no em toquen pel carrer.

El segon canvi va ser un canvi intern. Ara ja no era objecte del desig masculí i heterosexual. Vaig passar a formar part del cercle de “l’home”, i cada vegada que em permetien l’entrada a espais exclusivament masculins em convertia en algú cada cop més i més feminista. Amb les ulleres violetes posades em vaig haver de replantejar la meva identitat, però sobretot la meva masculinitat. Quina masculinitat volia performar? La mateixa que quan el món m’identificava com a dona butch? Ara que passo com a noi, puc tenir les mateixes actituds que tenia com a dona empoderada?

Havia après a ocupar l’espai, a conquistar-lo i ara em tocava reaprendre a desocupar-lo. Vaig decidir conscientment que si el món m’havia d’identificar com a home jo performaria el ser marica. Em vaig des-butchizar com bonament vaig saber: arracada a l’orella i vinga! A somriure sempre, gesticular i creuar les cames com mai ho has fet. Com a mínim que alguna cosa no els enganxi. Això de ser home blanc, jove, heterosexual i de classe mitjana era una mica massa i per sort o per desgràcia (per mi és més desgràcia) amb els nois trans no hi ha termes mitjos. O t’identifiquen com a dona masculina o ets un home. El concepte de “noi trans”, aquesta imatge que anhelo, no existeix. Però potser l’anhelo perquè no existeix i si existís (com existeix la de “noia trans”) potser en fugiria tant com pogués…

El temps ha anat passant i la testosterona ha anat fent el seu efecte. Ara passo més. Passo, passo. Passo tant que ara ha vingut un tercer canvi. Un tercer canvi que no m’agrada, que m’alarma i que m’incomoda. Ja fa dues o tres vegades que m’han fet fora d’espais on s’estaven canviant noies. En el moment m’ha estranyat, m’ha fet gràcia i ho he trobat curiós; vinc del món de la faràndula i estic acostumat que tothom es canviï davant de tothom. Però hi ha hagut quelcom que s’ha quedat en el meu pensament, fent voltes, fent rum-rum. Avui me n’he adonat: M’han convertit en un subjecte desitjant. M’han convertit en el motiu d’anar amb la motxilla plena de pors ben agafada a l’esquena. En un potencial agressor.

No m’agrada aquesta posició, no la vull. Em sento atrapat, no sé com desfer-me’n. Una altra vegada el mateix sistema, l’heteropatriarcat fent de les seves. Merda d’heteropatriarcat! Perquè no se’n va a pastar fang una mica i ens deixa tranquil·les? Hi ha més nois a qui molesti aquesta posició? Potser no és aquesta la pregunta… Hi ha més nois que s’adonin que els han posat en aquesta posició? Dels motius pels quals estan en aquesta posició? I això no ens fa saltar alarmes col·lectivament? I encara diria més: i els nois trans? On són els nois trans? Per què no han obert la boca? Per què hem de performar sempre les mateixes merdes de masculinitats? Per què enganxa tant transitar? I sobretot: Si nosaltres mateixos no ens baixem d’aquests privilegis adquirits, com esperem que ho faci un noi cis a qui li ve tot donat?

Quan la ràbia s’estabilitza, una altra pregunta ronda el meu cap: podria jo performar aquesta masculinitat més andrógina, més marica, si de tant en tant m’identifiquèssin com a noia?

Passo. Que pervers. Que difícil."

Article publicat a Pikara Magazine (29/05/2014)

27 de març 2018

Stop Diverfòbia


En el IES Duque de Rivas de Rivas Vaciamadrid tenen una tutoria d'atenció a adolescents homosexuals i transsexuals. Nosaltres, a l'IES Isabel de Villena, tenim el grup Stop Diverfòbia. 
En el blog de l'equip de mediació Els punys no parlen podeu llegir el que fem a les reunions. 

T'hi esperem a les reunions que fem els dimecres (cada quinze dies) a l'esplai.

25 de març 2018

Com es posa?

La xarxa està plena de vídeos que expliquen, amb major o menor encert, com s’utilitzen correctament els preservatius; però cadascun d’ells es fixa en uns aspectes i deixa de banda uns altres. Per exemple, en el vídeo Aprende el uso del condón, l’experta boliviana Dilsen Lazo (Projecte Apprende per a la prevenció d’embarassos no desitjats) recomana fer tres voltes al condó masculí per a assegurar-se que es deixa espai a la punta, i proposa retirar-lo del penis mitjançant un mocador. No aclareix, però, què fer per a esbrinar si només obrir-lo està del dret o del revés. Altres vídeos, per exemple ¿Cómo poner un condón? de Fichis in the House, ens donen molts detalls sobre el preservatiu masculí des de l’humor, però es deixen altres qüestions de banda. En el Taller a l’Institut Costa i Llobera (OH MY GOIG E08) la psicòloga Noemí Elvira explica molt bé com fer-li una bufadeta al preservatiu masculí per a saber si el tenim del costat correcte, i ací explica també com posar-se el preservatiu femení. També Nayara Malnero, sexòloga del canal Sexperimentando, ens parla del preservatiu femení en el vídeo El preservativo femenino. Cómo ponerlo y cómo usarlo. En el canal Del dicho al sexo expliquen ¿Cómo colocar el condón femenino? DDAS. I en aquestos dos vídeos de Sexe Joves (Generalitat de Catalunya) ens expliquen la utilització d’ambdós preservatius en llengua de signes El preservatiu masculí. Com es posa? i El preservatiu femení. Com es posa?

S'utilitza el preservatiu femení? I el masculí? Quin penseu que és el mètode anticonceptiu més adient per a la gent jove? Inventa't la història d'un preservatiu (masculí o femení) des que està exposat a la farmàcia fins que arriba al llit. Escriu-la en primera persona. 


20 de març 2018

Les "Feminazis" responen cantant

Coneixes el terme "feminazi"? T'ho han dit alguna vegada? Li ho has dit a alguna xica alguna vegada? Quan? Per què?

Renee Goust i Vicu Villanueva responen cantant a un insult que compara un moviment alliberador, el feminisme, amb un sistema assassí, el nazisme.

La Cumbia Feminazi Renee Goust En Vivo (2016)


FEMINAZI | Vicu Villanueva (2015)

La sang menstrual no és blava

La sang és natural. Mostrar-la també hauria de ser-ho, tal com ho fa la companyia sueca Libresse, una de les poques empreses que mostra la sang menstrual en la seua publicitat. Mireu l'anunci Blood normal” (2017)


-       I aquest altre: “Libresse - Blood” (2017)


Què tenen de diferent respecte dels anuncis convencionals? Se us acudeix quin(s) tabú(s) es podria(en) trencar en la publicitat d’algun producte adreçat als barons?

17 de març 2018

Que li'n donen al masclista!

Coneixes les píndoles de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València (UVEG)?

"Açò és un home?" es pregunta al primer vídeo. I mostra hòmens tradicionals que es deixen servir i cuidar per les dones i responen amb desdeny quan no els agrada alguna cosa. "Queda't amb l'home" i "Que li'n donen al masclista" conclou la píndola. I aquest missatge està molt bé. Tanmateix, jo afegiria "Sigues aquest home igualitari que cuida i neteja!" perquè la campanya podria adreçar-se també a ells. 

En la segona píndola, es denuncia la violència verbal a la qual es troben sotmeses totes les dones al carrer. Els "piropos" o floretes, que escoltem cada dia i que tenim interioritzats i normalitzats, no són innocents, sinó una forma més d'agressió que cosifica les dones, limita els seus moviments i condiciona la seua llibertat. Aquesta píndola també s'adreça a les dones quan diu "No deixes que et cosifiquen". Així que, tal com hem fet abans, hauríem d'afegir: "No cosifiques les dones", "No assetges les dones perquè no són objectes, són persones". 

Aquestes campanyes són molt bones, però hauríem de començar a girar el focus cap als responsables de les violències: els hòmens. Si no, sembla que les agressions passen perquè nosaltres, les dones, som unes consentidores que no posem fre.






13 de març 2018

Boummmm



Curt What's Virgin Mean? (Michael Davies, 2008)

Com pateix aquesta mami! I quina explicació més...!!

Què li arribarà a la xiqueta del que és la sexualitat?
  1. Fer l’amor és com muntar un trencaclosques format per peces que encaixen: els xics en tenen una part i les xiques una altra, i del que es tracta és d’acoblar-se. (“Xics i xiques més aviats adults... els seus cossos són diferents però estan fets per a unir-se d’una manera intel·ligent, com un trencaclosques.”)
  2. No hi ha clítoris, penis, vulves, vagines... sinó que papà i mamà tenen unes “cosetes especials” amb les quals fan també “una cosa especial” (“papi té una coseta especial i li la mostra a mami, i quan mami i papi volen fer una cosa especial”)
  3. En aquella “cosa especial” que fan, papi és la part activa i mami sembla que no fa res. (“Papi pren la seua cosa especial i la posa en el lloc especial de mami.”)
  4. Mami i papi són feliços fent-ho, però és papi qui es posa “content” amb el boummm final. De l’orgasme de mami, no en sabem res. (“papi es posa tan content que té un tipus de boummmm i una explosió”)
  5. La sexualitat serveix per a fer bebés, perquè mami i papi es busquen quan en volen fer un, i les llavoretes de papà persegueixen l’òvul de mamà (“i totes les llavoretes de papi ixen disparades per a arribar de pressa fins a l’òvul de mami!”)
El model sexual hegemònic, aquell que se suposa “normal”, té una sèrie de característiques:
  • Genitalista (el plaer només se sent als genitals ; les altres parts del cos no tenen quasi importància)
  • Coital (la pràctica “completa”, la millor i la més plaent és el coit; la resta són preliminars)
  • Reproductista (l’objectiu de la sexualitat és la reproducció)
  • Adultista (només es viu la sexualitat a l’edat adulta)
  • Heterosexual (no considera les relacions ni les pràctiques homosexuals)
  • Sexista (tracta diferent a xics i a xiques; per exemple, les xiques sexuals són “guarres”; els xics, uns “cracks”)
  • Normalista (només les persones normotípiques són desitjables i sexuals)
  • Parellista (la sexualitat es viu en parella i per amor)
Quines d’aquestes característiques segueix la mami? Com t'han educat a tu?

Què li diries a la xiqueta si volguera saber en realitat què significa ser verge (sexualment parlant). I si et preguntara què és un orgasme?

Transcripció del que diu la mare:


“Xics i xiques més aviats adults... els seus cossos són diferents però estan fets per a unir-se d’una manera intel·ligent, com un trencaclosques. Quan mami i papi s’estimen mútuament molt, algunes vegades, solament per a mostrar quant s’estimen, papi té una coseta especial i li la mostra a mami, i quan mami i papi volen fer una cosa especial, per a fer un bebé, llavors papi pren la seua cosa especial i la posa en el lloc especial de mami, en un lloc especial del cos de mami, i això fa sentir mami molt feliç. També fa sentir papi feliç. I de vegades, després d’un moment, de vegades tan ràpid, papi es posa tan content que té un tipus de boummmm, i una explosió, i totes les llavoretes de papi ixen disparades per a arribar de pressa fins a l’òvul de mami! I a això se li diu “fer l’amor”. En fi... fins que tu ho fas, per primera vegada, ets verge.”

[Entrada ja publicada al blog.]

4 de març 2018

Aquesta xica pot

Entrada de Saül (1r Batxillerat Humanístic)

Sport England va llançar el 2017 el vídeo "This Girl Can: campaign launches new ad", un anunci per a la campanya This Girl Can que anima les dones a desafiar els supòsits culturals sobre la feminitat que els impedeixen fer esport i fer exercici. L’anunci inclou uns fragments del poema Phenomenal Woman, de la poetessa nord-americana Maya Angelou, juntament amb dones reals que fan l'esport. 

El vídeo mostra, en pocs minuts, les moltíssimes qualitats que tenen les dones; com a principals: la diversió i la professionalitat en els esports. És molt divers perquè hi podem veure dones de diverses edats i ètnies socials, i fins i tot amb mobilitat reduïda. La càmera es fixa en diferents parts del cos per a així remarcar com d'orgulloses han d’estar dels seus cossos forts. A més, totes les dones que hi apareixen tenen en comú l’esperit de superació, com per exemple quan es mostren imatges del joc en equip; així, no solament han d'estar satisfetes d'elles mateixes, sinó que també el seu entorn pot sentir-se'n orgullós. 

En conclusió, aquest anunci busca la igualtat i promou el feminisme. 

Traducció de part del poema de Maya Angelou, Phenomenal Woman

Les dones belles es pregunten on radica el meu secret. No sóc bella o nascuda per a vestir una talla de model; però quan comence a dir-los-ho, totes creuen que mentisc. I dic: està en el llarg dels meus braços, en l'espai dels meus malucs, en la cadència del meu caminar, en la corba dels meus llavis. Sóc una dona. Fenomenalment. Aquesta sóc jo. [...] I jo dic: és el foc dels meus ulls, i la lluentor de les meues dents, el moviment dels meus malucs, i l'alegria dels meus peus. Sóc una dona. Fenomenalment. Hauries de sentir-te orgullosa. Aquella és la meua mare, i la meua àvia, i la meua besàvia, i la meua rebesàvia, i la teua rebesàvia, i tu, i totes les dones, i jo.”



8M. Si nosaltres parem, el món es para

En el compte d'Instagram @activismofeminista de la Comisión 8 de marzo, trobaràs imatges de la vaga per a compartir! N'hi ha de molt xules!!! 

Entrada de Carles Claramunt (1r. Bat. Ciències)

La comissió 8 de març i diversos sindicats com la CGT o la CNT s’han afegit a la convocatòria de vaga programada per al pròxim 8 de març. Baix el lema “si nosaltres parem, es para el món”, la convocatòria de vaga feminista, que porta forjant-se des de la primavera del 2017, compta amb l'acollida de més de 170 països, i per primera vegada en la història, s'organitzarà una vaga legal a Espanya per a reclamar igualtat real d'oportunitats i drets entre homes i dones.

La Comissió 8 de Març, principal organitzadora de la vaga, és un espai de diàleg que ha aconseguit construir un argumentari consensuat per diverses organitzacions, sindicats i partits polítics per a fer una crida a la mobilització.

Malgrat que a la convocatòria s'hi han sumat diversos sindicats i més de 300 organitzacions socials, alguns partits polítics com Ciutadans s’oposen a la mobilització perquè la consideren ideològica, i d’altres com el PP no s’hi han pronunciat.

A la vaga –com en qualsevol vaga legal– estan cridats tots els treballadors/es i estudiants, però el moviment feminista insta particularment les dones a ser les grans partícips de la jornada amb la finalitat de demostrar que sense el treball i la presència femenina, ja siga a la feina o a les tasques de la llar, el món no funciona.

Amb aquesta iniciativa, el feminisme tracta de posar en evidència el paper de l’home en el sistema, que contràriament al de la dona, es troba lliure de preocupacions com les de fer-se càrrec de les tasques domèstiques, d’atendre els fills i un llarg etcètera.

Per una altra banda, 8 de març planteja aquesta jornada promovent també una vaga de consum, i insta les dones en particular a abstenir-se de consumir el que no siga imprescindible, i a reduir al mínim la despesa en béns i serveis per fer reflexionar sobre el pes de les dones en el consum o els elevats impostos de productes bàsics per a dones (les compreses, per exemple) com si es tractara de serveis de luxe.

En definitiva, caldrà lluitar un altre any per demostrar que en aquest món cabem homes i dones, tots per igual, i que les lleis es queden en simples paraules a l’hora de la veritat. Queda encara massa a aconseguir fins i tot en països a priori avançats i democràtics com el nostre, on la bretxa salarial és d’un 29%, segons estadístiques recollides per CCOO.

Malgrat que no quede massa clar si la vaga també la podrem exercir els homes feministes, d’alguna manera hem de participar en una jornada tan necessària per a aconseguir un món més just i pacífic que reclame reconeixements per igual. 

Per una revolució feminista, totes a la vaga del 8–M!






27 de febr. 2018

Poliamor i llibertat

Entrada de Tania (1r Bat Artístic)

Noemí Casquet és una periodista especialitzada en sexualitat i viatges, i es va graduar en Periodisme a Barcelona l'any 2015. Al seu canal de YouTube intenta donar veu a les persones que estimen fora de l'heteronormativitat i la monogàmia, i se centra en el poliamor i en el col·lectiu LGBTI+. Parla molt de relacions poliamoroses i d'altres relacions no monògames; les explica de manera que les persones no poliamoroses (o no monògames) puguen entendre que la monogàmia no és l'única forma d'amar. 

Amb els seus vídeos vol convidar la gent a informar-se bé del poliamor, com és la vida d'una persona no monògama, com es pot gestionar la gelosia o saber si eres no monògama. Vol desmitificar també el món de les relacions obertes i que les persones descobresquen que la no monogàmia és una manera d'estimar viable i racional.

Els poliamorosos estan cansats de les crítiques que els diuen que no estimen, que són promiscus i que no saben el que és estimar de veritat. Per contra, la gent poliamorosa sap estimar d'altres maneres i poden voler a més d'una persona a la vegada. Per això, no volen que la gent els diga com han de voler o a qui han d’estimar ja que tots som lliures. Existeixen moltes formes d'amar i totes són bones sempre que no es faça mal a les altres persones.

La gent que no és monògama hauria de poder expressar-se lliurement perquè les seues relacions no es veren com si estigueren fora de la norma. Per això, hem de lluitar diàriament perquè el poliamor siga socialment acceptat i perquè deixe de ser un tema sensacionalista, o fins i tot morbós, per a les persones que el desconeixen.



Vídeo "AMA LIBREMENTE ‼️ Ya NO me voy a CALLAR más. Y tú tampoco deberías ‼️" de Noemí Casquet

Alcem-nos contra la violència



Curt irlandés Stand up! (A. Rodgers i A. Keleher, 2011), ací en versió original en anglés (4’24”), que mostra el poder del grup i de la solidaritat per combatre el bullying homofòbic.

Qüestions:
1. Què heu sentit en veure el vídeo?

2. Penseu que aquesta situació i la reacció del grup pot donar-se en un institut o en una escola?

3. On situaríem els personatges del curt en l'esquema de violència d'Olweus?

4. Quins motius provoquen que la gent respectuosa amb la diversitat no actue davant de les burles o l’assetjament homòfob o trànsfob?

5. Quines característiques, qualitats o habilitats penseu que té la gent que sí que actua contra l’assetjament?

6. Actuar contra l’homofòbia és més fàcil per als xics, per a les xiques o per als dos igual?

7. S’acosten falles i en moltes xarangues es canta “maricón el que no bote”. Lambda va llençar una campanya fa uns anys proposant que es cantara “borinot el que no bote”. Se us acudeixen altres propostes perquè l’homofòbia desaparega del nostre voltant?



PER QUÈ ELS ESPECTADORS NO ACTUEN CONTRA LA VIOLÈNCIA

Quan es parla de violència, un acostament superficial té només en compte dos vectors: la víctima i l’assetjador, i les intervencions es fan només cap a aquestes dues parts en el conflicte. Però l’esquema és molt més complex, i les darreres investigacions i programes eficaços (per exemple, el programa KIVA a Suècia) estan mostrant que cal actuar sobre el context i sobre els espectadors, intentant moure aquests contra la violència. 

Així, analitzar algunes de les causes que dificulten que els espectadors actuen contra la violència, és útil per a combatre-la. 

a) En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. Els insults o els acudits homòfobs, habituals encara hui en dia en broma o seriosament, influeixen negativament i desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no rebran cap suport si actuen contra una agressió homòfoba. 

b) També pensen que ells mateixos es convertiran en víctimes perquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. 

c) En el cas de l’homofòbia, si es defensa una persona homosexual, existeix ltambé la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual. 

d) La percepció que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars, és una altra dificultat afegida per a parar un comportament violent. 

e) Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Una agressió física es considera greu, però un insult no és percebut com a violència, encara que siga diari. 

Cal ensenyar els estudiants a prendre consciència de la violència que suposen els insults i els acudits homòfobs, ja que no són innocus sinó que van minant l’autoestima dels joves LGBTI o dels heterosexuals que encarnen masculinitats o feminitats no hegemòniques. Es tracta també d’un treball d’habilitats socials que els ajude a saber què fer davant de situacions de violència, i també a superar les barreres socials i el temor a intervindre amb els seus iguals. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen, que diguen que estan en contra de la violència i que actuen davant de situacions concretes.

18 de febr. 2018

Els llibres de Sènia


Quina il·lusió fa que et recomanen!!!



Karicies.com. Rosa Sanchis Caudet. Premi Soler i Godes d'experiències pedagògiques 2010. Edicions 96, La Pobla Llarga, 2012.



Karicies.com és una selecció de posts d'aquest blog, que vaig començar a publicar en febrer de 2009, i els comentaris deixats, fonamentalment, pel meu alumnat adolescent. Entrades i comentaris estan agrupats per temes (Educació, Amor, Xics, Xiques, Infantesa, Prevenció i Dissidències). El treball incorpora també una ampliació, realitzada a posteriori per a cada capítol, que constitueix el marc teòric que ha dirigit la meua pràctica educativa durant més de quinze anys parlant de la sexualitat amb alumnat adolescent, a través de les tutories, en matèries optatives o de manera transversal en la meua assignatura: Valencià, llengua i literatura.

Amb aquest treball intentem dur a la pràctica el que diverses lleis estatals (Llei contra la violència de gènere, la Llei d’igualtat o la Llei de salut sexual i reproductiva, etc.) estableixen com a funció del sistema educatiu: l’educació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals (els drets sexuals també són drets humans) i en la igualtat entre dones i hòmens. Les pors, els falsos mites, la hipocresia... dificulten que una vertadera educació en valors incloga l’educació emocional, i que la sexualitat estiga present de manera clara i precisa en el sistema educatiu.

Amb la diversitat de comentaris que podem trobar a karicies.com, ens adonem que la igualtat té més de miratge que de realitat i se’ns desmunten també alguns mites: per exemple que la gent jove té informació de sobra o que la sexualitat és natural i s’aprén sola. Els actuals cursos d’educació sexual solament assessoren en matèria de reproducció i d'infeccions de transmissió sexual, repeteixen un discurs de perills i de nos postergatoris i no tenen en compte la consecució dels drets sexuals de les persones (per exemple el dret al plaer) ni la diferent educació que es dóna als uns i a les altres.

Karicies.com presenta un espai obert de discussió que, a part dels clàssics textos escrits, es nodreix d’altres textos més acostats al jovent que no solen arribar a l’escola: pel·lícules, sèries adolescents, cançons, esdeveniments del tuenti... A més a més, el treball que fem a l’aula i al blog pretén també donar sentit al caos i a l’excés informatiu que hi ha a la xarxa i possibilitar un ús més crític de les noves tecnologies.

L’escola té pendent l’abandó de les velles formes d’ensenyar i la democratització de la producció del saber a partir de la conversió de l’alumnat en el protagonista del seu aprenentatge. Les metodologies participatives, l’anàlisi de textos audiovisuals, la incorporació dels blogs a l’aula... creen espais perquè s’expressen les opinions sobre el gènere, les percepcions i les experiències a través de les quals es construeix la masculinitat i la feminitat. Karicies.com està ple d’opinions, Karicies necessàries per al cor, el cos i l’enteniment.