13 jul. 2016

Pubertet

El programa Newton de la televisió pública noruega (NRK) està adreçat a joves entre 8 i 12 anys. A principis de 2015 va emetre una sèrie de 8 capítols d’educació sexual anomenats Pubertet (pubertat), on mostra de manera explícita i amb humor els canvis corporals que s’esdevenen en aquesta època. La sèrie està penjada en youtube en la pàgina de la NRK.

A Noruega, l’educació sexual és una assignatura escolar des de 1970.

1. On comença? (Hvordan starter det?)
2. Els pits (Pupper)
3. El penis (Guttetissen, sub. ing.)
4. Pèl corporal (Hår på kroppen)
5. Creixement i canvi de veu (Kroppsvekst og stemmeskifte)
6. Vagina i menstruació (Jentetiss og mensen, sub. esp.)
7. Grans i suor (Kviser og svette)
8. Quin és el problema amb la pubertat? (Hvorfor kommer vi i puberteten?)


15 juny 2016

Menors trans



Fragment del documental "Trànsit, menors transsexuals", emés a 30 minuts de TV3 al maig de 2016, on apareixen David i Estel, un xiquet i una xiqueta trans. 

El documental es pot vore complet ací

A l'article "Transexualidad, David y Goliat", el sociòleg i activista trans Miquel Missé critica el documental. A continuació podem vore el vídeo Què passa amb #MenorsTransTV3? en el qual Joves Trans Barcelona es posicionen també críticament front al programa.


Si t'interessa el tema, et recomane aquest article: "Els dos models d'atenció sanitària per a persones trans* a Catalunya: la unitat d'identitat de gènere i Trànsit". Com el títol indica, el text ens explica el tipus d'atenció que fa la UTIG -les i els professionals mèdics del documental pertanyen a aquesta unitat- i el tipus d'atenció que proporciona Trànsit, un servei gratuït d'informació i assessorament per a les persones trans a Barcelona. 

Pinkie Pig, una bloguera apoderada


10 juny 2016

Estima com vulgues



El meu alumnat s'ha llegit aquest trimestre un assaig de la col·lecció Claus per a entendre el món, d'edicions del Bullent, i ací us deixe el booktrailer de Maria sobre el llibre de Ximo Càdiz Estima com vulgues.

Aprofite l'avinentesa i afegisc el cartell de l'organització Endavant, que convida a la manifestació del 18 de juny pels drets lgtb+ i on apareixen la mare de Déu de Montserrat (la Moreneta), patrona de Catalunya, i la mare de Déu dels Desemparats (la Geperudeta), patrona de València. Què en penses?


8 juny 2016

El plaer sexual

Traducció feta per Yasmina del fullet informatiu “El placer sexual” elaborat pel Colectivo Harimaguada.

EL PLAER SEXUAL

«He sentit que si et toquen el punt G, és on més gaudeixes, és veritat? Què faig per a donar gust al meu xic? És normal no tindre un orgasme cada vegada que ho faig? Dóna més plaer un penis gran? Als xics [heterosexuals] els agraden els pits grans?...»

Són moltes les preguntes que xics i xiques es fan sobre les relacions afectivosexuals i la vivència del plaer, i és lògic. D'una banda, perquè és una de les experiències més meravelloses i gratificants que formen part de la vida. De l'altra, perquè en la nostra cultura existeixen discursos molt contradictoris a l'entorn de la vivència del plaer: sembla que tothom sap què és, i que és una cosa molt important; però no està ben vist parlar obertament sobre el plaer. Si preguntes, sents incomoditat, et sents culpable, es frivolitza... i sobretot, no es proporciona informació correcta ni se'n parla de manera natural.

QUÈ ÉS EL PLAER SEXUAL?

Pensa en alguna cosa que t'encanta fer, que et resulta molt gratificant... Ho tens? És alguna cosa que et dóna plaer, alegria o satisfacció? Pensa en què fa que t'encante fer això, en com et fa sentir, si ho comparteixes amb algú o ho gaudeixes en solitud, cada quant ho fas... 

Són molts els ingredients que ens fan gaudir de les coses que ens agraden. El mateix succeeix amb el plaer sexual. 

Quan parlem de plaer sexual ens referim a SENSACIONS de gaudi, de gust, de satisfacció QUE PODEM EXPERIMENTAR en una relació afectivosexual: el plaer de tenir relacions sexuals amb la persona que ens agrada, d'imaginar, de fantasiejar, de sentir-nos volgudes i volguts, desitjades i desitjats, el plaer de besar, d'acaronar, d'olorar, de sentir... 

QUE ENS DÓNA PLAER?

Existeixen infinites situacions, experiències, objectes, estímuls o persones que poden resultar-nos plaents. Algunes són bastant comunes i estan influïdes per la cultura, els missatges socials, els mitjans de comunicació..., però en el fons, el que resulta plaent és una experiència única i personal: ballar junts, una carícia més suau o més intensa, un coit vaginal o anal, unes mans càlides, l'olor a colònia o l'olor corporal quan ens acabem de dutxar, el sabor salat, la xocolata, una cançó, un gest, un massatge en les cames, les besades, veure o sentir el que ens agrada, un record, acariciar una part del cos, masturbar, el sexe oral... i infinitat de possibilitats més.

Allò que ens resulta plaent, el que desperta el nostre desig, ens arriba a través dels sentits (la vista, el gust, l'olfacte, l'oïda i el tacte) i és interpretat pel nostre cervell. Per exemple: cada persona pot gaudir de les carícies de formes diferents; hi ha moltes maneres de tocar i de ser tocades i tocats, i amb diferents intencions: una abraçada d'afecte, una palmada d'ànim, un massatge relaxant, tocar els genitals per a arribar a l'orgasme...

Per al plaer no hi ha receptes, i moltes vegades no és tant el què sinó el com, amb qui... En realitat hi ha tantes maneres de donar i de rebre plaer com persones existeixen.

CONÈIXER EL NOSTRE COS

El nostre cos és "sexuat"; les persones estem preparades per al contacte corporal cos a cos, estem desproveïts de pèl, tenim de cap a peus pell sensible al contacte, a les carícies. 

És important que les persones ens sentim contents i a gust amb el nostre cos, ja que és el vehicle a través del qual expressem, donem i rebem, comuniquem... El que fa un cos bell és la seua capacitat per a transmetre i sentir. 

Existeixen zones del cos que són molt sensibles sexualment, amb moltes terminacions nervioses i que poden produir sensacions molt plaents, és el que anomenem zones "erògenes". Alguns exemples en són: el penis, els testicles, l'anus... en el cas del xics; la vulva amb els llavis majors i menors, el clítoris, el pubis, l'anus, la vagina, els pits... en les xiques. 

Però si preguntàrem a cada persona i anàrem sumant el que cadascuna ens diu, veuríem que tot el cos pot ser un punt G o una zona "erògena": cap, orelles, genitals, esquena, cames, ventre, pit... és qüestió de gustos, moments, experiències... la imaginació i les fantasies sexuals. La ment és un potent motor del nostre desig sexual i a través de records d'experiències viscudes, situacions inventades que poden resultar-nos excitants... pot evocar sensacions tan reals que sembla que les estiguem vivint.

ALGUNES IDEES PER A TINDRE EXPERIÈNCIES PLAENTS

AUTOESTIMA: Voler-nos a nosaltres i al nostre cos. No basar-nos en els models de bellesa imposats, entendre que el nostre cos és bell, que tots els cossos ho són perquè ens permeten transmetre, compartir i gaudir de moltes sensacions plaents. Per això et convidem a cuidar-lo i a acaronar-lo. Mantenir el nostre cos saludable ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos.

ÈTICA RELACIONAL: Una bona comunicació, la sinceritat, el respecte, la confiança... són potenciadors del plaer. Quan sentim atenció i seguretat podem centrar-nos en la vivència sexual i afectiva i deixar anar la nostra imaginació. Preocupar-nos pel nostre propi plaer alhora que ens sentim implicats en satisfer l'altre. 

SEGURETAT: Tindre conductes sexuals saludables, fer el que ens agrada però sense riscos, també contribueix al fet que puguem despreocupar-nos de les possibles conseqüències negatives i centrar-nos en el gaudi...

COMUNICACIÓ: Com no totes les persones som iguals i a més anem canviant, la comunicació dels desitjos, dels gustos i de les preferències, és fonamental perquè puguem gaudir de les nostres relacions afectivosexuals.

CONÈIXER EL NOSTRE COS: Conéixer el que ens agrada i el que no, mostrar obertura per a experimentar, provar... respectant en tot moment les decisions de l'altra persona.

Ballem, ballem...

A la sèrie Merlí, l'homosexualitat masculina està prou ben tractada. Bruno, el fill del protagonista, fa dansa i és homosexual, però no s'atreveix a dir-li a ningú ni una cosa ni l'altra (només ho sap Laia, la seua millor amiga). A més a més, el veiem patir perquè està secretament enamorat del seu amic Pol, i el veiem també fer patir Santi, el seu professor de castellà, amb insults i bromes gordofòbiques.

Amb l'arribada d'Oliver a l'institut, tot canvia. Aquest es presenta a la classe explicant que balla claqué i que és bon tio, sensible i gai. Al cap d'un temps, Bruno li pregunta com va eixir de l'armari i aquest li ho explica mentre l'anima a ser ell mateix. Bruno decideix viure la seua particular primavera i s'uneix a la festa ballant per tot l'institut la cançó "Los chicos hoy saltarán a la pista", del grup català "La casa azul", davant de la mirada joiosa dels companys de classe. 




A l'entrada Merlí el (peri)patètic, es fa una crítica de la sèrie. També pots llegir una magnífica crítica de l'androcentrisme de Merlí a l'article publicat a Zena: "Masclisme i estereotips de gènere a Merlí".

Merlí el peri(patètic)


Sóc Aura, tinc 15 anys, i estudie primer de Batxillerat a l’IES Àngel Guimerà. Enguany hem tingut un professor nou de filosofia, Merlí, i el primer dia de classe ens va dir que volia que la filosofia ens fera trempar, és a dir, que ens excitàrem amb la matèria; però jo sé que no pensava en els nostres clítoris, sinó només en els penis de la classe ja que poca gent sap, i Merlí menys encara, que els clítoris també s’empalmen. 

Merlí és un professor provocador, sembla que es preocupa per l’alumnat i vol que pensem i que siguem crítics. Per als seus alumnes preferits és un crac; per a mi, peripatètic sense el "peri". El seu favorit és el masclet Pol, sempre acompanyat en les bromes i comentaris sexuals per Marc. La resta de la colla són: el tímid i romàntic Joan; l’insegur i enamoradís Gerard; l’homosexual en l’armari Bruno, i l’agorafòbic Ivan. Ja començat el curs, s’hi afegirà Oliver, obertament homosexual. 

Les xiques només en són tres. Berta és la sexual (en llenguatge masclista seria “la guarra”). Està enfadada amb Pol perquè l'ha deixada (típic, no?), i per venjar-se fingeix un embaràs que farà patir l'ex uns quants dies. Més tard, s'enrotllarà amb Marc, sabent que és el xic que li agrada a la seua amiga Tània. Mònica és la madura de la classe i Gerard i Joan sospiren per ella. Però no podia ser perfecta: va compartir amb l’anterior parella uns vídeos sexuals i aquestos han anat a parar als mòbils de la classe. Els masclets tornen a demostrar el que són perquè ja se sap que la sexualitat masculina és així, incontrolable (és ironia!). Per últim, Tània és l'amiga de Bruno, el xic homosexual que es dedica a ser més gallet que ningú per a canalitzar la ràbia de no poder estimar com vol. A Tània li agrada Marc, però la quota de xica llançada ja està coberta en la classe (i en la sèrie); així que, per tal d’acostar-se-li, només se li ocorre canviar d’imatge a l'espera que Marc es fixe en ella i s’hi llance. Estereotipat, no, el que segueix!

Merlí no sols és mestre de filosofia sinó també de seducció, i la seua primera presa és Laia, la d’anglés. El primer dia de classe se li acosta, es fica amb la seua parella (el professor d’educació física); quan la troba sola a l'eixida, li diu que hauria d’anar amb un home més gran i experimentat (com ell), l’elogia només físicament amb insistència, malgrat que a ella li molesta, fingeix que ha de cuidar un gosset abandonat perquè sap que Laia estima molt els animals i, finalment, aconsegueix anar a casa de la profe i enrotllar-se amb ella. Tanmateix, quan coneix Gina, la mare de Gerard, talla amb Laia posant com a excusa que la jove necessita algú amb qui tindre fills i ell no li'ls pot donar perquè té feta la vasectomia (sip!). 

Manipular, enganyar, insistir malgrat les negatives... és un bon model de seducció? Les xiques i els xics tan estereotipats, són bons referents per a la gent jove? És Merlí un bon model d'home per als adolescentes barons? Per què no hi ha xiques com jo en una classe com la que mostra la sèrie? Merlí posa la filosofia en un lloc molt millor que el que li tenia reservada la darrera reforma educativa, però ha de ser a costa de la igualtat? 



No et perdes la crítica a la sèrie a Zena: "Masclisme i estereotips de gènere a Merlí".

7 juny 2016

Xics amb ritme

Al Japó la gimnàstica rítmica masculina es practica des de fa més de 60 anys.

Les hormones i aqueixes coses...

Agudesa visual (feminista). Troba les semblances entre aquestes tres notícies:

  • L'Athletic Club de Bilbao femení s'ha proclamat aquest 2016 campió de lliga per cinquena vegada, però el club ha decidit que no mereixen celebrar-ho amb els mateixos honors que el seus homònims masculins i, malgrat la petició expressa de més de 22.000 persones a través de les xarxes socials, no passejarà les campiones en la Gabarra, una embarcació que recorre la ria de Bilbao quan els vencedors són hòmens.
  • Un manual d’oposicions per a especialistes en Educació Física de l’editorial MAD diu que les dones són “emocionalment menys estables per a la competició esportiva", eviten a propòsit l’èxit i tenen “menor capacitat de decisió”, per això “tendeixen a allunyar-se de la competició”. El contingut apareix al capítol “Diferències anatòmiques, físiques i psicològiques entre l’home i la dona”, on es dóna per fet que hòmens i dones es comporten diferent en l’esport per la seua naturalesa. Arran d’una denúncia a través de Twiter, el llibre, que fa més d’un any que circula, serà retirat per l'editorial.
  • En el tennis professional, com en tants altres esports, les jugadores cobren menys. Djokovic, que acaba de guanyar Roland Garros, va declarar fa uns mesos que valora l'esforç que realitzen les dones tennistes però pensa que han de guanyar menys diners perquè segons les estadístiques, els partits d’hòmens tenen molts més espectadors. El tennista número 1 del món creu que "mentre hi haja dades i informació disponible sobre qui genera més atenció i atrau més espectadors, (els diners) han de ser distribuïts justament". Djokovic també ha afirmat que té “una gran admiració i respecte per elles en lluitar a tan alt nivell" perquè sap pel que passen les dones amb els seus cossos: “Ja saps, les hormones i aqueixes coses; no necessitem entrar en detalls. Les dones saben de què parle”.
Solució: masclisme




6 juny 2016

Què és l'ètica relacional?

Traducció feta pre Alí Golrman del material ¿Qué es la ética relacional?, del Colectivo Harimaguada. 

Què és l'ètica relacional? 

Relacionar-nos implica trobar-nos: compartir els nostres desitjos i il·lusions, la nostra intimitat, el nostre cos, obrir-nos a les altres persones... També implica tenir diferències i cercar espais per a arribar a acords, resoldre conflictes i acordar què volem compartir i què no. No és una tasca fàcil, i per a açò necessitem que es donen una sèrie de condicions, unes regles del joc mínimes que ens faciliten les coses i ens protegesquen.

L'ÈTICA RELACIONAL es tradueix en una sèrie de criteris ètics que han de vetllar pels drets de les persones. I ens han de possibilitar millorar les relacions interpersonals. Són com les regles del joc que acordem les persones en les nostres relacions.

A pesar que la sexualitat i els vincles amorosos pertanyen al regne de la llibertat, no pot valdre tot. Hi ha uns criteris bàsics, una ètica de mínims, que facilita que les persones puguem viure les relacions de manera positiva, saludable i satisfactòria, protegides de l'engany, de la manipulació o de la instrumentalització. Aquests criteris estan basats en els Drets Humans i han d'afectar totes les persones, independentment de diferències ideològiques, religioses, racials, culturals, de sexe, gènere, orientació sexual, identitat, o qualsevol altra.

1. RELACIONS ENTRE IGUALS. La igualtat és el principi bàsic en les relacions personals. Les meues llibertats són les teues llibertats. Els meus drets són els teus drets. Igualtat per a trobar-nos, gaudir-nos i voler-nos sense discriminació ni privilegis, independentment del nostre sexe, edat, capacitats, creences… No es tracta de ser clons, però sí de tenir els mateixos drets. Que ningú se senta més ni menys perquè puga ser ell o ella mateixa i aportar, considerar i sentir-se considerat o considerada en les seues relacions. Els deures, les llibertats i les conductes han de ser mesurades per igual. Les meues llibertats son les teues llibertats. Els meus drets són els teus drets.

2. RELACIONS CONSENTIDES. Les relacions amoroses i/o sexuals han de donar-se entre persones que les consenten clarament. S'ha de fomentar la llibertat de decisió en lloc de la pressió, l'engany, la coerció, el xantatge o la violència. Ambdues persones han de sentir-se propietàries del SÍ i del NO, tant per a proposar com per a rebutjar mantenir relacions afectivosexuals, i han de tenir dret, en el cas del no, al fet que la seua decisió siga respectada.

3. LA SINCERITAT INTERPERSONAL. Dir el que desitgem, sentim i pensem amb claredat genera confiança i seguretat per a expressar i escoltar, i evita que la manipulació i l'engany formen part de les nostres relacions. Els membres de la parella han de brindar-se una sinceritat bàsica. Tots dos han de saber quins són els vertaders sentiments d'un cap a l'altre i conéixer quin és el grau de compromís i d'expectativa pel que fa a la parella. Cadascú té el dret i el deure de saber i de fer saber què sent i quina és la seua decisió sobre la parella. Es tracta d'usar codis que generen confiança i seguretat. Es tracta d'evitar l'engany, la manipulació, la instrumentalització o l'explotació en les relacions afectivosexuals. No és admissible situar deliberadament la nostra parella en la incertesa, en l'ambigüitat o en la distracció.

4. EL PLAER COMPARTIT. En una relació, el plaer, la tendresa, la comunicació i els afectes és comparteixen. Quan tenim relacions afectives i sexuals ens trobem amb altres persones, per la qual cosa els sentiments, els desitjos i les necessitats de cadascuna han de ser ateses. És important que les persones implicades estiguem a gust i satisfetes amb la relació. En la relació no estem sols o soles, estem amb una altra persona i ens hem d'ocupar d'ella. Cada persona ha de cercar el seu plaer i el seu benestar, així com el plaer i el benestar de la parella. "El plaer de l’altre em concerneix, és una grata responsabilitat", i aqueixa atenció mútua és un guany per a ambdues persones.

5. LA RESPONSABILITAT COMPARTIDA. En ser les relacions cosa de dues (o més) persones, la responsabilitat és compartida. Totes les persones implicades en una relació som responsables de gaudir, de fer-nos bé, de voler-nos i de cuidar-nos. Les conseqüències que es deriven d'una relació sexual (embaràs, ITS, etc.) han de ser assumides per les persones que s'han relacionat. No es pot legitimar un individualisme que amb freqüència ens porta a concebre la responsabilitat com un problema de qui no pot evitar-ne les conseqüències, en lloc d’un deure per als qui les produeixen. Davant del plaer compartit, responsabilitat compartida.

6. COMPROMÍS AMB EL SEXE SEGUR. La sexualitat humana ha de ser, inequívocament, una font de plaer, de salut i d'harmonia personal. No hem de legitimar un exercici negligent de la sexualitat que genere problemes de salut, sofriment i desequilibri personal i social. És responsabilitat d'ambdues persones protegir-nos mútuament, «em cuide, et cuide».

7. DRET A LA DESVINCULACIÓ. Hem de mantenir un discurs positiu davant la vinculació afectiva entre les persones i considerar-los com un bé social i individual. Però de la mateixa manera que defensem el dret a la vinculació, hem de reconéixer i respectar, sense vacil·lació, el dret a la desvinculació perquè ambdues circumstàncies són un dret positiu que no té per què comportar culpa o frustració. La relació pot tenir sentit dure el que dure. Qualsevol dels membres pot prendre la decisió de desvincular-se de l'altra persona. Ningú hauria d'avergonyir-se davant de la societat, de la parella, dels fills i filles o d’ell/a mateix, d'una decisió que està en el seu dret de prendre. Mantenir un discurs positiu sobre la vinculació i acceptar el dret a la desvinculació no solament és possible, sinó que és l'única forma de ser coherents i acceptar que l'ésser humà és lliure i responsable.

8. RESPONSABILITAT EN LA DESVINCULACIÓ. L'ètica de la cura ens obliga, en els processos de desvinculació, a ser conseqüents i responsables envers la parella i amb els fills i filles, des del punt de vista emocional, econòmic, educatiu, etc. Aquesta responsabilitat hauria d'evitar a la parella i als fills tot patiment afegit i fer-se, no solament per mutu consens, sinó tenint la sensibilitat de fer el possible perquè totes les persones afectades resolguen el possible conflicte de la forma menys costosa. Raonar la decisió, posar-se en lloc de l'altre, tenir una actitud empàtica amb el seu dolor i, sobretot, ser responsable per a fer-ho de la manera menys dolorosa i civilitzada, poden estar entre els valors ètics que s’han de conrear és aquestes situacions.

2 juny 2016

Comunicació, confiança i coneixement

(En castellano)

El meu alumnat diu, molt encertadament, que la comunicació és fonamental per a les relacions sexuals, i aquesta és una veritat com un temple; però de vegades, massa vegades, és més senzill dir-ho que viure-ho. Què pot fer que una xica no demane el que li abelleix? Què provoca que un xic estiga angoixat perquè no pot mantenir l’erecció tot el temps que voldria? De vegades és la falta d’informació; altres, són les expectatives contradictòries; i sobretot, i per damunt de tot, són les exigències per voler seguir models aliens perquè pensem que és el normal i tot el món ha d'actuar així. 

En els consultoris sexològics especialitzats que atenen les preguntes i els dubtes de la gent jove, cada vegada són més els xics que criden angoixats per problemes d'erecció, provocades en la major part dels casos per autoexigències que paralitzen. En el consultori de l’Institut Asturià de la Joventut “Sexo sin duda”, un xic escrivia:

“Hola. Bueno, verán, las razones por las que escribo son varias. Voy a empezar: soy virgen, pero llevo unos meses saliendo con una chica... una chica que no lo es. Tengo 17 años y ella 18, y aún no lo hemos hecho porque no me siento preparado. Bueno, últimamente estoy hecho un lío, a veces creo que sí podría hacerlo y otras no me veo capaz. Buff... es que tengo muchísimo miedo a que ella no disfrute. Me horroriza pensar que acabe corriéndome antes de tiempo. No sé, el hecho de que ella no sea virgen me hace suponer que si nos acostamos ella estará acostumbrada a algo más que a una novatada... no sé si me explico... Vamos, que mis preguntas aquí son dos: a) ¿Cómo puedo saber si estoy preparado? b) ¿Cómo hacer para no decepcionarla la primera vez?”

La primera pregunta que em ve al teclat en llegir-lo és:
Què el preocupa més, la xica o ell mateix? Ella o la seua pròpia imatge? Que ella gaudesca, o fracassar com a amant? La sexòloga Montse Calvo té una definició molt bona d’un bon amant: aquella persona disposada a aprendre sense manipulació. Segons això, bon amant no és qui creu que ja ho sap tot perquè té molta “tècnica” o “habilitats”, sinó qui vol aprendre sense exigències manipuladores. I què podria ajudar aquest xic a deixar de costat les seues angoixes? Sense dubte, les tres Ces: la comunicació, la confiança i el coneixement (adapte i amplie les recomanacions dels sexòlegs S. Sáez i S. Frago)

La Comunicació comporta no donar per suposat que l’altrx ha de saber o conèixer el que ens abelleix o el que ens agrada; ni pressuposar que el que voldrà serà tal o tal altra pràctica; ni tampoc esperar que ens endevinen els desitjos. La màgia en el llit l'hem de posar les dues persones, amb la nostra creativitat i fantasia, i no esperar que l’altrx siga el mag o la maga que descobresca el que el nostre cos vol en cada moment (com si, a més, volguérem sempre el mateix!).

La Confiança suposa trobar en la parella la suficient intimitat per a poder expressar els temors, les pors, els desitjos... sense sentir-nos qüestionats com a persones. Els xics que no volen controlar la situació, i que confessen sense embuts que no en tenen ni idea i que també tenen por, haurien de poder expressar aquestes inseguretats amb la confiança de saber-se valorats. I les xiques haurien de poder expressar els seus desitjos sense la por a veure qüestionada la seua honradesa o el temor a ser qualificades de “guarres”.

Finalment, el Coneixement comporta preocupar-se per la pròpia educació sexual sense donar per fet que això de la sexualitat és una tècnica que es pot aprendre mirant pel·lícules pornogràfiques, o creient que si hi ha amor tot seran flors i violes. La realitat és que ni ensenyen aquestes pel·lis, ni ensenyen les fletxes de Cupido clavades al cor. Ensenya el treball i l'ètica personal i una bona educació afectivosexual que partesca del respecte a la pròpia sensibilitat al marge de models, d’exigències i de tècniques.


Entrada publicada amb el nom de: Les tres Ces de la sexualitat. La primera vegada (3) , que forma part d'una sèrie de 4 entrades sobre la primera vegada:

30 maig 2016

No ens agrades!



Vídeo contra la violència masclista en la parella, realitzat per l'alumnat de l'IES Élaios de Saragossa en el taller audiovisual del director de cine aragonés Ignacio Estaregui (2016)

25 maig 2016

¿Tan linda y solita?


El carrer, els locals d’oci (pubs, discoteques...) són espais masculins. Les xiques hi entren (gratis) com a atracció; però difícilment ho faran a soles perquè l’espai no els pertany. És tan difícil d’entendre que una xica en un bar pot no voler companyia? I si només vol prendre una copa o escoltar un poc de música? Quant queda perquè les xiques puguen anar on siga, i a qualsevol hora, sense ser molestades? Quant queda perquè la seducció siga un joc divertit i no un exercici de bavoseig?

Sexpresan



Tria un dels fullets d'educació afectivosexual elaborats pel Col·lectiu Harimaguada i tradueix-lo al valencià.

*Aquests fullets contenen informació no actualitzada a la legislació vigent.